De Groove Crew a Mandalas (1998-1999)

Per entendre el naixement de Mandalas i del primer LP ‘Things...', cal remuntar-se als últims dies de Groove Crew, anterior banda de Ramir i amb dos àlbums en el seu haver. En 1998 es llança ‘Puzzlegod' últim àlbum editat per Liquid Rècords, discogràfica que després d'un inici demolidor a mitjan anys 90 entra en descomposició i deixa a la banda amb el disc en les mans i sense la més mínima promoció.

Amb l'objectiu de donar a conéixer el seu nou treball, ni que fos als fans més pròxims, la banda emprén una curta gira sense el baterista original i amb un directe escorat a l'electrònica per mitjà de les bases rítmiques disparades per un vell col·laborador, Carlos Còrdoba, tècnic i productor de ‘Puzzlegod'. Alguns dels talls són readaptats al drum'n'bass i al breakbeat a causa de la creixent influència de l'escena electrònica en el que serà la llavor de part del so Mandalas.

Conclòs el compromís en viu, Groove Crew es dissol a la tardor de 1998, obrint-se un parèntesi en què Ramir es capfica en la composició de temes solts, embrions què va donant forma en successives maquetes. Algunes de les cançons són esbossos que portaven en hivernació des del '96-'97 però que no acabaven d'encaixar en la línia estilística dels Groovies pel que part passaran a ser temes d'un projecte que encara no té nom.

La gestació de tsunami i things...

El material de què disposa es limita a un ordinador, un sampler AKAI s2000, i diverses guitarres elèctriques i acústiques a més d'un baix però això no suposa un seriós inconvenient per treballar. En compte de compondre els temes a partir de veu i guitarra el nou mètode part del ‘groove' (una frase musical interpretada per diversos instruments que es repetix i és pròpia del ‘funk') i que normalment part d'un bucle de bateria i una línia de baix. Temes com ‘underworld', ‘digging' o ‘g espot mandala' són clars exemples d'aquesta manera de creació on el ‘loop' és l'eix sobre el qual es construeïx el tema.

Estem a la tardor del '99 i després de l'escolta d'una precària maqueta amb David V. responsable de promoció a l'etapa de Liquid Rècords i a partir d'ara soci incondicional i amic de corregudes de Ramir, decideixen de comú acord la gravació del material per la primera referència de Tsunami Music, discogràfica que ambdós decidixen crear per a poder editar aquest treball i els successius.

Una decisió arriscada donada la inexistència de referents estilístics musicals a l'escena local, en un moment en què l'electrònica ortodoxa i els dj's capten l'atenció de mitjans, promotors i públic.

Lluny de refredar-los l'entusiasme davant de semblant repte planegen la gravació del disc. Per això recluten un vell conegut als controls – Carlos Còrdoba – En un dels estudis de referència per als segells independents de mitjan dels 90s –El Laboratorio -. Tal estudi ja havia servit per a gestar els dos treballs de Groove Crew pel que es tria com el més idoni per a la producció.

El process de grabació

Per poder mesclar adequadament es van bolcar totes les mostres del sampler en un magnetòfon Sony analògic de 24 pistes, i després d'això a sobre, van gravar veus i cors. Per un tema en concret - ‘Digging' – Mr. Còrdoba es transformà en Dj. Bukkake i practicà una mica de scratch amb James Brown, Jimi Hendrix i d' altres...

Si durant la gravació es seguixen els dictats i mètodes tradicionals com els overdubs i les punxades, és a la mescla on es comencen a trencar les convencions. Esperonat per Ramir i partint d'un ajust bàsic de volum i panorama, Carlos pren el control de la mescla com si d'un dj es tractara: utilitza batudes de freqüència amb filtres (més propis de les sessions a les pistes de ball), talls (emmudeix alguns canals, fent aparéixer d'altres en viu) i retorç el so amb total llibertat, comprimint de forma extrema les pistes, i experimentant amb la taula de mescles com d'un instrument musical més. Anys més tard recordarà l'experiència com d'iniciàtica: ‘vaig treballar en el disc amb una mentalitat absolutament lliure de cara a la manipulació de les eines d'estudi' És per això que en Things l'autèntic protagonista, la taula de mescles, s'erigeix a la portada.

Les cançons: I ring your bell

Musicalment el disc es mou entre el drum'n'bass i l'hip hop dels 90's'i per l'altre el groove dels 70s (de la mà de Sly And The Family Stone i Captain Beefheart d'entre d'altres). A causa del gust per les melodies vocals del folk americà s'emparenta el treball de Mandalas amb un visionari com Beck. D'aquesta manera tenim breaks esvalotats en ‘Citizen X' i ‘G espot Mandala', atmosferes inquietants pròximes al trip-hop en ‘Underworld' i tornades infeccioses en ‘Tin Rocket Queen'.

Els textos remeten a un univers més personal i mundà on apareixen personatges allunyats per complet de la forta càrrega de compromís de Groove Crew. Començant per l'història d'un ama de casa avorrida, atrapada en una existència anodina de la què s'escapa imaginant-se actriu en un món de glamour (Tin Rocket Queen), reflexions sobre l'implacable pas del temps, les oportunitats perdudes en el transcurs dels anys i els sons trencats (Good Times Have Gone) a més de cròniques sobre les ruptures sentimentals (Things Left Unsaid). Precisament aquest últim amb el seu títol premonitori es tria per donar nom a l'album. També caben homenatges cinematogràfics a Underworld (‘Jacob'S Ladder') i Citizen X (pel·lícula de títol homònim).

Amb un to menys greu està G Spot Mandala, una el·líptica relació entre el cunnilingus, i la concentració usada pels monjos tibetans per a completar els seus dibuixos. D'aquesta història neix el nom per la banda, Mandalas, encara que com diu Ramir ‘realment el nom no té res de místic, només al·ludeix a la càrrega eròtica de la cançó, com a resposta a un mític tema disc dels 70's: Ring My Bell '.

Del master a l'edició

Per l'etapa final, Rod Boyd (que després remesclarà algun material de Mandalas) es fa càrrec de la masterització acabant d'aquesta manera la part musical, no així la part gràfica, amb un ‘packaging' d'allò més agut. Fidels a la premissa punk del ‘fes-t'ho tu mateix' decidim facturar artesanalment l'embolcall del disc, amb una caixa de cartró amb etiquetes enganxades a mà i un CDR amb un segell estampat per ells mateixos, demostrant de pas el mateix interés per continent i contingut.

De things... a metal magic zone i ooze

Estem al desembre de 1999 i després d'una espenta a càrrec de David V. (‘aixo cal portar-ho al directe') Ramir contacta amb dos veterans de l'escena HC de Badalona (Ander-baix, Gato-Bateria) per completar un trio que posteriorment s'afegí David disparant basses electròniques. A la foto de la dreta se'ls pot veure en viu a la sala Biquini de Barcelona al juny del '00.

En alguns concerts al seu haver i amb moltes idees bullint al cap, Ramir es llança a l'autoproducció d'un senzill contenint una versió de Bad Brains (Dream Machine) en clau drum'n'bass junt amb un hipnòtic tema instrumental (Metall Magic Zone). Ambdós temes s'editen en un cd-single durant la primavera de '00, anticipant un EP de remescles a càrrec d'amics i veïns de l'escuderia Tsunami. Així Anderbass factura un híbrid electre de ‘Digging', Funkvice deconstrueixen encara més si és possible ‘Dream Machine' i Fool Monkey es diverteix amb una remescla breakbeat de ‘Tin Rocket'. El Ep surt amb el nom d'Ooze al ‘01’. Dit sigui de pass, l'envoltori novament està fet a m tallan i enganxan les carpetas com si fossin segells d`'ambdos cd's.